Òbviament, aquest no serà un diari de cada dia, solament d'aquells en què m'abellisca reflexionar una mica, escriure...
Aquests dies ja són els últims de classe, d'exàmens, de deixar veure a alguna gent, almenys durant un temps. Aquestes dues últimes setmanes han sigut molt estranyes, hi ha hagut nits que no he pogut dormir, no sé per què, i això ha repercutit a l'hora d'estudiar i preparar els últims exàmens. Uns últims exàmens en els que volia traure de nou molt bona nota, com la segona avaluació, ja estava pensant en la matrícula i tot; però no ha pogut ser, de moment. He aprovat alguna amb nota (valencià, com quasi sempre) i d'altres amb sis o set.
El cas és que continue pensant què ha passat aquests últims dies, a part de no dormir, a part d'exàmens, he estat bastant trist (que també haurà dificultat el agafar la son), però, per què? Fa poc més d'un mes estava genial, més alegre. No sé si ha sigut el no veure tant sovint a alguna que altra persona, la fi del curs, el temps diuen alguns, les obres dels veïns, tot junt, o el què. Però em gitava amb una sensació d'estar totalment buit... Hui continue tenint una sensació semblant, però a més s'ha de sumar una altra nit (anit) sense dormir. Esta vegada la cosa ha anat més lluny, i resulta que també he tingut calfreds i una mica de febre, i em costava respirar. He anat al metge i ja m'estic prenint alguna cosa, això sí, si pensa la metgessa que alguna que altra nit em prendré això anomenat tranxilium... Doncs de moment "va a ser que no".
D'altra banda, com he estat dient al text, em sap una mica malament no tornar a veure a algunes persones. No sé si aprovaran o no, si hauran de tornar en setembre, el cas és que a més d'un o d'una no vore el pròxim curs. I parlant "d'una", especialment em sap greu per ella, perquè no he parlat tot el que haguera volgut parlar i conéixer-la. He tingut oportunitats, l'última (o no, qui sap) ahir; tal vegada hauria d'haver-me comportat d'altra forma, no tallar-me tant si hi ha algú davant o prop escoltant.... El cas es que quan parles amb algú no estàs pensant fredament, "ara li diré açò perquè així..." I coses similars. Simplement parles i et comuniques sense pensar en altres beneficis futurs, com "si li dic açò o li deixe tal cosa, després l'hauré de tornar a veure". Tal vegada em falta una mica més de picardia. No sé com és possible, només he parlat huit, nou o deu vegades, amb aquesta persona; però sent una sensació agradable quan la veig i parlem. Com si connectarem, com si m'agradara (en un principi clar, no la conec bastant per poder imaginar més enllà). Bé, ja no sé si tornarem a parlar, només deistje que si ho fem siga una circumstància més o menys adecuada, i que em senta amb ànim, almenys per a dir-li o parlar-li sobre la possibilitat de mantindre el contacte, de si el curs que ve encara estarà ací, i un llarg etc. No val la pena que em calfe més el cap, si la veuré s no... Però açò no deixa de ser un diari i un recull de sensacions, pensaments i obsessions.
Bé, demà encara em queda un examen. Com que el dimarts vaig fer altre i vaig estudiar molt, per al de demà quasi no tinc ni idea. I si a açò li afegim el meu estat de febre, d'ànim estrany i sense dormir... Em sembla que ja no estudiaré i l'examen de demà el recuperaré, espere, en setembre (casualitats o no de la vida, "ella" em va comentar que aniria en setembre a l'examen per a recuperar tota aquesta assignatura). Supose que només hauré d'anar, com quasi totes les matèries, a l'avaluació que haja suspés. Per si sona la flauta, m'ho llegiré tot, i demà em presentaré, això sí, tot i que de vegades puc arribar a ser bastant pessimista, em sembla que per a demà sóc més aviat realista...
Aquest diari tanca per hui, sembla com un resum de les últimes vivències i maldecaps. Fins la pròxima.
