Tangerine Dream - Mothers of rain
Bovarisme
Fotograma de la pel·lícula Madame Bovary (1949) de Vincente Minelli, amb Jennifer Jones i Louis Jordan.
Se entiende por bovarismo el estado de insatisfacción crónica de una persona, producido por el contraste entre sus ilusiones y aspiraciones (a menudo desproporcionadas respecto a sus propias posibilidades) y la realidad, que suele frustrarlas. El término fue utilizado por primera vez por el filósofo francés Jules de Gaultier en su estudio Le Bovarysme, la psychologie dans l’œuvre de Flaubert (1892), en el que se refiere a la novela Madame Bovary de Gustave Flaubert, en concreto a la figura de su protagonista, Emma Bovary, que se ha convertido en el prototipo de la insatisfacción conyugal. Aunque el término bovarismo no está recogido en el Diccionario de la Real Academia Española tiene un uso relativamente frecuente en obras ensayísticas y figura en diccionarios de Psicología.
El Bovarisme, en termes psicològics, consisteix en una alteració del sentit de la realitat per la qual una persona es considera una altra que no és. Aquest terme psicològic l’introduí Jules de Gaultier. El terme prové de la novel·la Madame Bovary.
En termes més “generals”, el Bovarisme fa referència a l’estat d’insatisfacció crònica d’una persona produït pel contrast entre les seves il·lusions i aspiracions (que generalment són desproporcionades anvers les seves pròpies possibilitats) amb la realitat.
Això es pot trobar clarament en el personatge d’Emma Bovary. Emma és un personatge que ha llegit moltes novel·les romàntiques i que se li ha ficat al cap que l’home de la seva vida ha de ser i actuar com aquells de les novel·les romàntiques (ha de ser valent, romàntic, ha d’estar disposat a donar la vida per ella, etc). Per això quan coneix a Charles Bovary se n'enamora, ja que Charles és diferent dels (pocs) homes que ha conegut i és metge, cosa que pot recordar-li a un d’aquells herois de les seves novel·les.
Una altra mostra del seu elevat romanticisme i del fet que no toca gaire de peus a terra es pot trobar quan fa els preparatius per al casament, on demana al seu pare que “el casori fos celebrat a mitjanit a la lluor de les torxes”, tot i que al final el seu pare es nega.
Els primers dies després del casament, Emma i Charles eren, ambdós, relativament feliços, però després, i aquí ve l’anomenat “Bovarisme”, Emma se sent decebuda perquè veu que Charles no és, ni de lluny, un home romàntic com els d’aquells llibres. Aquest sentiment de decepció es veu agreujat pel fet que Charles no s’adona del que li passa a ella. Emma, després, culpa a Charles de la seva desil·lusió i decepció, malgrat que és ella l’única culpable, car pretén que altres solucionin la seva vida quan és ella la que l’ha de solucionar. Aquesta situació es va repetint cada cop més, fins al punt que Emma culpa de tot allò dolent que li passa a Charles.
Més endavant, quan ella i Charles són convidats al castell del marqués d’Andrevilliers, Emma torna a “enamorar-se” d’un home que li sembla que és com els seus herois; el vell duc de Laverdière. Aquest diu haver estat amant de Maria Antonieta i haver viscut a al Cort. És a dir, semblava ser un d’aquells cavallers amb els que havia somiat Emma, i quan ha de marxar s’entristeix perquè ha de deixar aquell luxe que la rodejava. És a dir, en aquest capítol tornem a veure una nova mostra de “Bovarisme”, ja que Emma, una noia de pagès, vol estar en un món que no li toca, torna a tenir unes il·lusions que topen amb la realitat que ella pot aconseguir.
Es constata que el “Bovarisme” està extret del personatge d’Emma, un personatge que pretén que la seva realitat sigui com les històries romàntiques que ha llegit. Això fa que al topar-se amb la realitat, que és molt inferior a les seves expectatives, quedi decebuda. És a aquest sentiment que se l’anomena “Bovarisme” i que el pot veure i viure qualsevol. És pot interpretar que és un pensament o forma de ser molt “romàntica” i que els que la pateixen cerquen un amor platònic però no és ben bé això.
Fora d’aquesta novel·la, el “Bovarisme” es podria aplicar a El Quixot en alguns moments, ja que Emma Bovary està inspirat en aquest mític personatge de Cervantes. Com en el cas d’Emma, el Quixot també ha llegit massa llibres i espera que la realitat sigui com allò que ha llegit.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bovarisme
