- Títol original: Broken Blossoms
- Any: 1919
- Duració: 90 min.
- País: EEUU
- Director: D. W. Griffith
- Guió: D. W. Griffith i Thomas Burke
- Música: Pel·lícula muda
- Fotografia: G. W. Bitzer (B&W)
- Repartiment: Lilian Gish, Richard Barthelmess, Donald Crisp, Arthur Howard
- Productora: D. W. Griffith productions
- Gènere: Drama, romanç, melodrama, cinema mut.
A la filmoteca de València es va fer una presentació i col·loqui sobre Lliris romputs (Broken Blossoms), una oportunitat per a gaudir d'un tipus de cinema gens convencional. Javier Marzal reivindicà el paper del cinema i va afirmar que les pel·lícules no són per a veure al PC sinó en una pantalla gran; d'aquesta forma, tornaria un cert encant perdut. El problema, pense, és que hi ha pocs cinemes com la Filmoteca de València on projecten clàssics o pel·lícules mudes. Internet tindrà coses dolentes com tot, però gràcies a pàgines web i diverses recomanacions podem gaudir de grans pel·lícules a l'ordinador.
Aquest
metratge de 1919 està considerat com una de les millors obres de Griffith juntament
amb Intolerància
(Intolerance)
i El
naixement d'una nació (The
Birth of nation).
No obstant això, en aquells anys la crítica va estar dividida: uns
pensaven que era una gran pel·lícula mentre que altres afirmaven
que era massa realista o excessivament tràgica. Açò devia ser per
la mentalitat de l'època perquè vista avui la pel·lícula no és
gens tràgica. I és que posteriorment, al llarg de la història del
cinema, hem vist pel·lícules molt més tràgiques o violentes. Els
nostres ulls s'han acostumat a veure escenes que aleshores serien
impensables.
La
pel·lícula naix dels contes Limehouse
lights,
el autor dels quals era Thomas Burke (concretament Lliris
romputs
està basada en el conte “The
Chink and the Child”).
Després Burke es sentiria molest amb els canvis que Griffith va
introduir. Lliris
Romputs
tracta de la relació entre una dona blanca i un home oriental.
Possiblement, d'aquesta manera és com Griffith volia refer la seua
imatge i fer veure que ell no era racista, i és que El
naixement d'una nació
fou vista per gran part de la crítica com una concepció negativa
vers els negres. Chen, el protagonista, una vegada instal·lat al
districte de Limehouse (Londres), s'enamora d'una xica (Lucy), la
qual és maltractada pel seu pare. Chen o “l'home groc” (anomenat
així a la pel·lícula) la cuidarà i acaronarà i ella per fi
coneixerà l'estima i la sensibilitat d'algú, per fi somriurà de
forma natural i no artificial com ho feia davant del pare...
Compleix
tots els tòpics d'un melodrama: una història senzilla d'entendre on
els personatges tenen molt marcat el seu paper: la xica bondadosa, el
xinés pacífic, el pare violent i fort... Al col·loqui es recordà
encertadament la pel·lícula Alba
(Sunrise)
del director Murnau, per la semblança en el tractament dels
personatges, la tendresa i sensibilitat. El film de Murnau destaca
per la innocència i per ser un tant naïf, d'ací la comparació amb
Lliris
Romputs.
Aquest podria ser un motiu pel qual molta gent avui en dia, tan
deshumanitzats o insensibilitzats, no trobara sentit a aquestes
històries. No obstant això, la grandesa de Lliris
Romputs (o
de Sunrise)
rau precisament en cada primer pla, en cada mirada dels
protagonistes, on el micromón creat pel film s'atura per admirar la
bellesa d'un gest. Per a veure aquest tipus de
pel·lícules doncs, cal estar d'alguna forma “preparat”, cal
tenir una altra mentalitat, comprendre i extraure els matisos de cada
imatge i expressió dels actors.
Un
altre tret característic, pel que fa a la tècnica i l'estètica, és
la il·luminació expressionista. L'expressionisme tingué la seua
major esplendor uns anys més tard amb títols com Nosferatu
o Metròpolis
(film considerat per la UNESCO patrimoni de la humanitat). Així
mateix, aquesta pel·lícula és una influència primordial en els
films posteriors, per exemple en els soviètics dels anys vint i que
tothom considera obres mestres del seté art.
Sens dubte, els moments
privilegiats d'aquest director segueixen entre els més bells del
cinema, la història del qual no hauria sigut la mateixa sense
Griffith.
Bibliografia:
- Pàgina de cinema Filmaffinity: filmaffinity.com. “Lirios rotos”: http://www.filmaffinity.com/es/film469437.html [Consulta: 27 novembre de 2010]
- Full amb informació del director i la pel·lícula facilitat per la Filmoteca de València, el qual es basa en:
- COZARINSKY, Edgardo. (1979). Permanencia de David Wark Griffith, en D.W. Griffith. Barcelona: Filmoteca Nacional de España.
- MARZAL FELICI, Javier. (1998). David Wark Griffith. Madrid: Cátedra.
- SARRIS, Andrew. (1968). The American Cinema. Traducció en D.W. Griffith. Barcelona: Filmoteca Nacional de España, 1979.
