Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Temes d'actualitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Temes d'actualitat. Mostrar tots els missatges

Rebaixes i consumisme



Com cada any pel gener, una multitud de gent es reuneix a València i a altres grans ciutats. No és cap manifestació a favor del transvasament de l'Ebre o en defensa de nuestras señas de identidad, amb paelles incloses. Es tracta..., de les rebaixes! 

Són les huit del matí i la gent ja es troba enfront de, per exemple, El Corte Inglés. Tots amuntegats davant de les portes automàtiques, junts, sense gaire respiració, amb les galtes apegades a l'aparador i amb por que el producte que u vol s'exhaurisca ràpidament. A l'altra banda, les dependentes i dependents esperen tremolosos i amb angoixa el moment de l'entrada. Estan ben proveïts de paciència i d'una molt bona preparació, mentalitzats per a vendre el que siga. Encara que estigues mirant alguna cosa sense voler res, ells vindran a preguntar si le puedo ayudar en algo, és la prova més evident que estan ben preparats. Tanmateix, a part de la paciència i estratègies diverses per fer gastar diners els clients, han fet un curs intensiu de psicologia i de tècniques de venda anomenat "qué hacer cuando el cliente se hace el sueco". Però també n'hi ha d'altres, com "qué hacer si el cliente le habla en esa especie de dialecto". Aquest curs dóna diverses opcions per a eixir d'aquesta situació tan incòmoda amb èxit: a) Ignórelo. b) Esta vez, hágase usted el sueco. c) Haga lo que pueda por entender. d) Si el cliente sigue sin hablar como Dios manda, llame a seguridad.

S'obrin les portes i sempre la mateixa imatge. Entre els depenents ja fan fins i tot apostes: "caurà la dona grossa", "no, cinc euros que l'home amb barret serà el primer a caure de tos". Finalment entra la gent i comença l'activitat frenètica que tots ja coneixem (i que molts evitem pel bé de la nostra salut mental i integritat física en particular, dret que ens garanteix la constitució però que en aquesta situació perilla el compliment). Els informatius de qualitat de la nostra terra (igual que els altres) encetaran les notícies amb tan important esdeveniment. 

Els mitjans de comunicació, la publicitat i la societat en general ens han acostumat a tindre més del que necessitem, fins a arribar a saturar-nos. Però nosaltres també ens hi hem deixat acostumar i gastem diners a voltes per gastar. La gràcia de les rebaixes es perd cada vegada més, igual que la del Nadal que comença a principi de desembre, o les mateixes falles que allà per febrer ja comencen a fer soroll. Les rebaixes ja no tenen gaire sentit perquè el consumisme pot amb tot: amb la il·lusió, amb l'alegria de comprar tal cosa... Tant se val, si al cap i a la fi durant l'any també et compraràs milers de coses, algunes de necessàries i la majoria d'innecessàries. També malacostumem els xiquets, comprant-los més del que realment puguen necessitar i convertint-los, al mateix temps, en futurs clients i víctimes del consumisme.

Hauríem de comprar amb trellat i ensenyar a comprar, encara que a tots ens agrada de tant en tant fer-nos o fer-li a algú un capritx. La conclusió ens diu el que tots sabem però que falta posar en pràctica, tot el que una ment mínimament intel·ligent necessita per a molts àmbits de la vida: trellat, educació, responsabilitat... Posem doncs en marxa tan evidents conductes, si no un dia açò ha de rebentar per algun lloc.

"¿Qué esconde debajo de la cabeza?"

Cinc minuts han sigut prou per posar-me nerviós i tens... En definitiva per a indignar-me. Ja ho fan ells expressament perquè sentes aquestes sensacions, truques per telèfon, envies missatges de text, etc. Em referisc a un programa que fan en Antena 3 de matí, en aquell moment es tractava d'una mena de debat (tot i que semblava com: "tot el públic contra els convidats"). Els convidats, en aquest cas convidades, eren dues musulmanes, les quals duien al cap el típic vel que tanta polèmica ha suscitat últimament. Doncs bé, aquestes convidades van haver de suportar com podien l'odi (perquè no era una altra cosa) d'aquell públic; les declaracions anaven totes en un mateix sentit: "¿si estás en España porque llevas el velo?", "si estás en nuestro país quítatelo", "tienes que aceptar las reglas del país en el que vives", "el islam nos quiere conquistar", etc, etc. Tot aquest comportament, que tant sovint s'observa, em fa pensar més que mai en les poques ganes que tinc de pertànyer a la mateixa nacionalitat que la d'aquests cafres, incultes i retrògrads. Possiblement aquest últim pensament siga un error, perquè cada persona és com és sense dependre de la societat o l'estat on viu, qui sap. En fi, i jo no és que defense el vel, ni molt menys, però no cal ser molt cec per veure que aquest país no és el mateix que alguns musulmans (tampoc tots), ací se suposa que hi ha més llibertat, se'l poden posar o no. I tampoc parlaré ara sobre la discriminació de la dona a l'islam (cosa evident). Tanmateix, cap persona de les que hi havia al programa va dir que aquelles musulmanes que eren al plató havien de llevar-se el vel perquè és un signe discriminatori cap a la dona. La raó fonamental era, ja ho he dit, esteu a Espanya i per tant heu d'anar sense vel.

Possiblement, aquest públic acalorat no recorda l'article 16 de la Constitució d'aquest, el seu país. No recorda, no se'l sap, o simplement fa la seua interpretació (si és que fóra possible açò últim). L'article 16 diu clarament que a Espanya hi ha llibertat religiosa, que cap confessió tindrà caràcter estatal i que, fins i tot, es mantindran relacions de cooperació no només amb l'Església catòlica, sinó també amb la resta de confessions. D'altra banda, no he sentit ningú queixant-se de les monges... Què fan tapant-se tot el cap? "¿Qué esconde debajo de la cabeza?" (gran moment de l'APM). Vés tú a saber!

Pur i dur prejudici... no hi ha més, ni tan sols és cap lluita en benefici dels drets de la dona, aquesta vegada no ho era i potser la majoria de vegades no ho són. I m'agradaria saber perquè existeix gent que està en contra de l'islam però en canvi no ho està contra el catolicisme, al cap i a la fi continuen fent barbaritats i l'islam mateixa, dissortadament, es troba ancorat on es trobava el catolicisme fa quatre o cinc segles. En qualsevol cas, bé faria el món sencer de deixar a un costat les religions i pensar només en l'ésser humà, superar-se sense cap esperança mentidera ni sotmesos a cap deïtat per a una suposada i futura salvació. Cal llegir més Nietzsche... Bé, en realitat cal llegir més (en general) i no solament El codi Da Vinci.


Entrades populars

Amb la tecnologia de Blogger.