Necessitava un lloc per a escriure, la necessitat d’un raconet, una mena d'aixopluc per a plasmar les meues idees, maldecaps...
Què millor per a inaugurar el bloc que amb el títol que li dóna nom?
La Lluna, que és el mateix caprici, mirà per la finestra mentre tu dormies al teu bressol, i es digué: “Aquesta xiqueta em plau”.
I baixà suaument per la seua escala de núvols i passà sense soroll a través dels vidres. Després s’estengué damunt teu amb la tendresa suau d’una mare, i diposità els seus colors sobre la teua cara. Les teues nines n’han restat verdes, i les teues galtes extraodinàriament pàl.lides. És contemplant aquesta visitadora com els teus ulls s’han engrandit estranyament; i ella t’ha premut el pit tan tendrament que tu hi has guardat per sempre les ganes de plorar.
Tanmateix, en l’expansió de la seua joia la Lluna reomplia tota la cambra com una atmosfera fosfòrica, com un verí lluminós; i tota aquesta llum vivent pensava i deia: “Sofriràs eternament la influència de la meua besada. Seràs bella a la meua manera. Estimaràs el que jo estime i el que m’estima: l’aigua, els núvols, el silenci i la nit; la mar immensa i verda; l’aigua informe i multiforme; el lloc on tu no seràs; l’amant que no coneixeràs; les flors monstruoses; els perfums que fan delirar; els gats que s’abalteixen sobre els pianos i que gemeguen com les dones, amb una veu ronca i dolça!
“I seràs estimada pels meus amants, cortejada pels meus cortesans. Seràs la reina dels homes d’ulls verds a qui també vaig prémer el pit amb les meues carícies nocturnes; d’aquells que estimen la mar, la mar immensa, tumultuosa i verda, l’aigua informe i multiforme, el lloc on no són, la ona que no coneixen, les flors sinistres que s’assemblen als encensers d’una religió desconeguda, els perfums que torben la voluntat, i els animals salvatges i voluptuosos que són els emblemes de la follia.”
I és per això, estimada, maleïda xiqueta mimada, que estic ara ajagut als teus peus, cercant en tota la teua persona el reflex de la temible Divinitat, de la fatídica padrina, de la nodrissa enverinadora de tots els llunàtics.
(Traducció: Anna Montero i Vicent Alonso)
En castellà:
La Luna, que es el capricho mismo, se asomó por la ventana mientras dormías en la cuna, y se dijo: "Esa criatura me agrada."
Y bajó muellemente por su escalera de nubes y pasó sin ruido a través de los cristales. Luego se tendió sobre ti con la ternura flexible de una madre, y depositó en tu faz sus colores. Las pupilas se te quedaron verdes y las mejillas sumamente pálidas. De contemplar a tal visitante, se te agrandaron de manera tan rara los ojos, tan tiernamente te apretó la garganta, que te dejó para siempre ganas de llorar.
Entretanto, en la expansión de su alegría, la Luna llenaba todo el cuarto como una atmósfera fosfórica, como un veneno luminoso; y toda aquella luz viva estaba pensando y diciendo: "Eternamente has de sentir el influjo de mi beso. Hermosa serás a mi manera. Querrás lo que quiera yo y lo que me quiera a mí: al agua, a las nubes, al silencio y a la noche; al mar inmenso y verde; al agua informe y multiforme; al lugar en que no estés; al amante que no conozcas; a las flores monstruosas; a los perfumes que hacen delirar; a los gatos que se desmayan sobre los pianos y gimen como mujeres, con voz ronca y suave".
"Y serás amada por mis amantes, cortejada por mis cortesanos. Serás reina de los hombres de ojos verdes a quienes apreté la garganta en mis caricias nocturnas; de los que quieren al mar, al mar inmenso, tumultuoso y verde; al agua informe y multiforme, al sitio en que no están, a la mujer que no conocen, a las flores siniestras que parecen incensarios de una religión desconocida, a los perfumes que turban la voluntad y a los animales salvajes y voluptuosos que son emblema de su locura."
Y por esto... niña mimada, maldita y querida, estoy ahora tendido a tus pies, buscando en toda tu persona el reflejo de la terrible divinidad, de la fatídica madrina, de la nodriza envenenadora de todos los lunáticos.
(Trad: Enrique Díaz-Canedo)